Des dels primers cursos dels estudis de magisteri, els professors/es de la universitat ja ens inculcaven la visió constructivista i l’aprenentatge significatiu, però no et dones compte de la importància del mateix (aquí va ser quan jo vaig aprendre significativament) fins que portes uns quants anys exercint de mestra a l’escola i has provat mil i una metodologies amb els teus alumnes.
Una vegada més, la tecnologia ha estat la protagonista i la causant de la possibilitat de conèixer experiències educatives aplicades a l’aula per altres mestres, tant d’aquí com de fora del país. No tan sols això. Gràcies a una bona base de dades també he pogut realitzar la recerca de diferents casos basats en experiències educatives reals a partir de diferents ítems o camps: nivell educatiu, zona educativa, àrea de coneixement, etc.
Es pot dir que amb aquesta pràctica he posat en pràctica el meu aprenentatge significatiu, doncs no només es construeix coneixement a partir dels continguts de què cadascú disposa i cadascú és capaç de transformar-ne en uns de nous, sinó també construim gràcies a coneixements d’altres persones que els comparteixen.
El futur de l’educació no està tant en l’ús de les noves tecnologies en si mateixes sinó en una de les seves principals finalitats educativament parlant que se’n desprenen d’elles, com és la de compartir coneixement. Aquesta interacció que s’estableix, remota però, que és la de compartir només pot existir amb la voluntat dels docents a l’hora de deixar constància a la xarxa virtual de les seves experiències educatives a l’aula.
Presento a continuació l'entrevista que vaig mantenir amb la coordinador TIC del centre on treballo, també adjunto el quadre seguint els exemples de la base de dades KITE referent al contingut de la mateixa entrevista.
TOTA LA HISTÒRIA
Entrevistadora: Abans de tot, moltes gràcies per la teva col•laboració. Si et sembla comencem...
Quant de temps fa que treballes en el món de l’educació formal?
Professora: Fa només 4 anys.
Entrevistadora: I com a responsable i coordinadora TIC?
Professora: Aquest és el meu segon curs.
Entrevistadora: T’ha costat fer-te a aquest nou càrrec? Quins diries que són els seus punts forts i dèbils?
Professora: Sempre m’ha interessat molt el món de la tecnologia i sobretot el de la informàtica. Una de les avantatges de ser coordinadora TIC és el continu reciclatge i formació en la matèria que se m’ofereix des de la pròpia escola (projectes, grups de treball), com des de l’administració (seminaris, cursos, actualitzacions). La desavantatge principal que trobo és poder gestionar i comprovar contínuament el material tecnològic de què disposa l’escola i per una altra banda, fer front a una sèrie de mancances en quant a recursos, sobretot de cara a l’alumnat que impedeixen realitzar de vegades segons quines activitats.
Entrevistadora: Parlem ara si et semba d’aquesta activitat que has dut a terme amb els alumnes més grans de l’escola. Quina va ser la motivació per dur-la a terme?
Professora: Buscava un detall especial per a que s’emportéssin a final de curs, ja que és el seu últim any a l’escola i vaig pensar que seria bo que féssin una presentació personal, utilitzant una aplicació que coneixien però que encara no havien profunditzat en ella.
Entrevistadora: Quina va ser la seva reacció quan els vas plantejar l’activitat?
Professora: La reacció inicial va ser molt positiva, els va motivar molt la idea d’explicar coses seves mitjançant una presentació i que els altres poguéssin veure-la (perquè en algunes sessions vam convidar a alumnes d’altres nivells a veure-les).
Entrevistadora: Es va presentar algun tipus de dificultat durant l’activitat?
Professora: Alguna , però no gaire. En el moment d’editar fotografies, com que els seus coneixements previs sobre aquest aspecte eren pocs i fluixos, doncs no va sortir evidentment tot a la primera, però la resta d’eines les van saber utilitzar sense gaire entrebancs, anaven fent mitjançant el descobriment en algunes ocasions i també fent ús de la tècnica prova-error-reprova-èxit.
Entrevistadora: La teva temporalització inicial d’aquesta unitat didàctica es va veure finalment modificada? Ampliada o disminuida?
Professora: Sí, és cert que finalment en comptes de durar 5 sessions, en va durar 7, però no em preocupa aquest tema perquè fins que no han anat assolint les dificultats no han avançat, de manera que preferia assegurar una sèrie d’aprenentatges abans de que el resultat final no fos l’esperat o el desitjat per mi i pels propis alumnes.
Entrevistadora: I ara que ha finalizat l’activitat, quina és la valoració que en fas tu i quina és la dels propis alumnes?
Professora: En faig una valoració molt positiva, crec que ho repetiré el curs vinent i posteriors. Els alumnes queden molt satisfets amb el resultat final i se senten molt orgullosos de la seva feina. Estan desitjant poder ensenyar la presentació a la família i als amics.
Entrevistadora: Què bé! I ja tens pensada alguna altra activitat per complementar el CD o en principi només seria aquest el detall d’acomiadament?
Professora: Havia pensat i de fet és una cosa que encara hem de parlar i discutir a la comissió TIC, obrir un apartat al bloc de l’escola per a recollir impressions, sensacions prèvies dels propis alumnes de sisè abans de dir adéu a la Primària i a nivell d’activitat de classe, realitzar vídeos de record, saber editar-los, ... però és un tema que encara està una mica enlaire.
Entrevistadora: Doncs moltes gràcies de nou per dedicar-nos el teu temps i desitjo que futures activitats vagin tan bé com la que ens has explicat avui.
Professora: Gràcies a tu per donar-me la oportunitat d’expressar-me i compartir la meva història amb tots vosaltres. Perquè de vagades anem fent i fent coses però res més, es queda allà. L’activitat s’ha fet, n’has pogut fer una autocrítica però no has compartit l’experiència amb ningú, i ara em sento molt millor després d’haver-lo fet. Gràcies.
Adjunto el quadre en una altra entrada, que aquí ja n'hi massa text!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada